Adriana Martín ha decidido cambiar de aires, pese al esfuerzo que ha hecho el club por retenerla, la goleadora ha tomado la decisión de fichar por el Rayo, dejando antes un escrito agradeciendo todos estos años en el club. El escrito lo cogemos de la Web oficial del espanyol.
Com sabeu, la temporada que ve no vestiré la samarreta del RCD Espanyol, ni tampoc defensaré l’escut que tan orgullosa he portat aquests darrers quatre anys. Arribats a aquest complicat moment, el de marxar, el de començar una nova etapa de la meva vida futbolística, no volia fer-ho sense abans donar-vos les GRÀCIES. Sí, sí, gràcies. Mil gràcies amb majúscules, ara que us he de dir: Fins ara (mai no podria ser un adéu).
Gràcies de veritat a tots. Als Directius, als treballadors del club, des de Montjuïc fins a ‘Sadrià’, a tots els entrenadors que he tingut, a les companyes amb les quals he compartit vestidor, però, sobretot, GRÀCIES a vosaltres. A l’afició. Als que sempre heu estat al nostre costat, als que només heu passat algun cop pels nostres partits i, fins i tot, a aquells que mai no heu vingut, però que heu patit i heu gaudit amb les nostres penes i les nostres alegries. GRÀCIES a tots.
Al vostre costat he passat quatre anys meravellosos. I amb vosaltres he après a estimar aquest club, aquesta família que tots junts formem. Perquè ara és quan més trobaré a faltar les tertúlies al bar, les converses a peu de camp i els ànims que només vosaltres, l’afició del RCD Espanyol, sabeu transmetre des de les graderies.
Em porto imatges i moments inoblidables. Des dels més complicats, com el vostre suport quan em vaig lesionar de gravetat, fins els més alegres com la temporada del doblet, el debut a Europa, o més recentment el títol de Copa a Saragossa. Marxo amb títols, amb gols, però per damunt de tot això marxo recordant les cares d’alegria de les rebudes a l’aeroport, de les celebracions a la Plaça Sant Jaume o a la font màgica de Montjuïc, de les festes a ‘Sadrià’ i, sobretot, l’eufòria descontrolada i compartida a La Romareda. Moments que queden per sempre.
Ara marxo a Madrid, al Rayo Vallecano. I tot i que és complicat dir-ho així, vull que tingueu clar que he pres la decisió per viure una nova aventura i gaudir d’un projecte que s’inicia. De tota manera, i per més anys que passin fins que ens tornem a trobar, només us diré una cosa més: Us estimo, us he estimat i us estimaré sempre. Perquè amb vosaltres, al vostre costat he arribat a comprendre i sentir el que significa estar: ORGULLOSA DE SER PERICA!
Fina ara i Força Espanyol!
Com sabeu, la temporada que ve no vestiré la samarreta del RCD Espanyol, ni tampoc defensaré l’escut que tan orgullosa he portat aquests darrers quatre anys. Arribats a aquest complicat moment, el de marxar, el de començar una nova etapa de la meva vida futbolística, no volia fer-ho sense abans donar-vos les GRÀCIES. Sí, sí, gràcies. Mil gràcies amb majúscules, ara que us he de dir: Fins ara (mai no podria ser un adéu).
Gràcies de veritat a tots. Als Directius, als treballadors del club, des de Montjuïc fins a ‘Sadrià’, a tots els entrenadors que he tingut, a les companyes amb les quals he compartit vestidor, però, sobretot, GRÀCIES a vosaltres. A l’afició. Als que sempre heu estat al nostre costat, als que només heu passat algun cop pels nostres partits i, fins i tot, a aquells que mai no heu vingut, però que heu patit i heu gaudit amb les nostres penes i les nostres alegries. GRÀCIES a tots.
Al vostre costat he passat quatre anys meravellosos. I amb vosaltres he après a estimar aquest club, aquesta família que tots junts formem. Perquè ara és quan més trobaré a faltar les tertúlies al bar, les converses a peu de camp i els ànims que només vosaltres, l’afició del RCD Espanyol, sabeu transmetre des de les graderies.
Em porto imatges i moments inoblidables. Des dels més complicats, com el vostre suport quan em vaig lesionar de gravetat, fins els més alegres com la temporada del doblet, el debut a Europa, o més recentment el títol de Copa a Saragossa. Marxo amb títols, amb gols, però per damunt de tot això marxo recordant les cares d’alegria de les rebudes a l’aeroport, de les celebracions a la Plaça Sant Jaume o a la font màgica de Montjuïc, de les festes a ‘Sadrià’ i, sobretot, l’eufòria descontrolada i compartida a La Romareda. Moments que queden per sempre.
Ara marxo a Madrid, al Rayo Vallecano. I tot i que és complicat dir-ho així, vull que tingueu clar que he pres la decisió per viure una nova aventura i gaudir d’un projecte que s’inicia. De tota manera, i per més anys que passin fins que ens tornem a trobar, només us diré una cosa més: Us estimo, us he estimat i us estimaré sempre. Perquè amb vosaltres, al vostre costat he arribat a comprendre i sentir el que significa estar: ORGULLOSA DE SER PERICA!
Fina ara i Força Espanyol!
No hay comentarios:
Publicar un comentario